Sobirania? Per Jordi Griera.
![Jordi Griera.]( "Jordi Griera.")
Sobirania?
Jordi Griera/26 de febrer del 2015.
Diuen que les tres eleccions d’aquest 2015 es faran en clau de sobirania, i un no està segur que la gent sàpiga què vol dir aquesta paraula que ara està en boca de tothom, sovint confonent-la amb independència.
![Corona.]()
Un amic vilanoví, ben estimat i respectat, pels volts de Nadal em deia que subscrivia tots els punts del Manifest del Procés Constituent, llevat de l’últim. Com que jo no recordava quin era, em va aclarir: «la sobirania». He rellegit el manifest i l’única sobirania que esmenta és l’alimentària. El que trobo curiós i em mou a escriure no és que la memòria del meu jove amic no sigui millor que la meva, sinó el seu aparent rebuig a gaudir de sobirania, quan jo hagués dit que és el més important per a ser un ésser humà complet.
Sobirà ve de super, d’estar al damunt, de no tenir ningú més amunt que li digui a un què és el que ha de fer; i el contrari és el súbdit, el que està a sota i és manat. Jo, vostès perdonin, però no veig bé que ningú vulgui decidir per mi, i no sé com algú li pot trobar el gust en això de ser súbdit, és a dir, en no ser sobirà. La independència total és impossible, les persones per sort som interdependents, però alhora podem ser totes sobiranes.
La revolució francesa va anar per aquí, la gent de París s’havien atipat del patiment de ser súbdits i van decidir que la sobirania la tenien ells, que la dels borbons s’havia acabat aquell dia de 1789. El lema de la seva revolució va ser absolutament espiritual: primer, llibertat, que és equivalent a sobirania; en segon lloc germanor. Fantàstic!, no cal res més, perquè el risc de la llibertat és que no ens ocupem dels altres ni de que tot el conjunt funcioni, però amb la germanor això queda resolt. Com que venien d’una situació de gran desigualtat social, semblant a l’actual perquè ens entenguem, doncs van afegir un tercer valor: la igualtat, per fer la famosa trilogia: Liberté, Égalité, Fraternité!. Però no calia, quina desigualtat hi pot haver quan hi ha germanor de la bona?
No havien passat ni cinquanta anys dels fets de la Bastilla que el jove Karl Marx es feia unes reflexions que avui, ja amb un parell de canvis de segle a les espatlles, semblen més pertinents que mai; jo no les hi havia llegides, però en Xirinacs les va fer seves i em van arribar a les mans.
Observava Marx que les persones hem renunciat a la majoria de les nostres sobiranies personals a través d’un reguitzell de processos d’alienació, que vol dir posar en mans alienes el que ens pertoca:
- L’alienació del propi treball - Cedim la feina que fem a un tercer a canvi de diners. Sembla que un bon treballador hauria d’acabar amb molts diners, però, per misteriosos circuits, el diner s’acumula en poques mans, i no són les seves1.
- La de la política - Quan anem a votar a les eleccions estem renunciant a manifestar directament la nostra opinió sobre els temes públics, cedim el nostre dret a uns representants i ens obliguem a respectar el que ells opinaran i decidiran en lloc nostre2.
- La de la força - Cadascun de nosaltres té uns músculs i una certa capacitat de defensa personal. Però en la societat renunciem a aquesta capacitat i la subroguem en uns cossos especials, militars i policials, que passen a tenir l’exclusiva de l’ús de la força3.
- La de l’esperit - Allò que ens mou a la vida i ens fa sentir part de l’univers, el fons del cor, té totes les respostes. Doncs fem veure que les té una entitat externa remota que anomenem Déu, i després deleguem el diàleg amb aquest Déu en uns clergues, que se suposa que sabran resoldre aquest impossible4.
En Marx i en Xirinacs expliquen altres alienacions, però jo n’escriuré tres de noves que per a mi són clau:
- La de la salut - El cos humà pot guarir-se sol de gairebé tot el que li passi, està molt ben dissenyat, però cedim aquesta facultat en uns tercers, els metges, i fins i tot en unes empreses farmacèutiques que ni ens coneixen ni nosaltres coneixem les seves intencions.
- La del pensament - Hem deixat de pensar a fons! Ho hem cedit a uns tercers que, en el millor dels casos fan de bons científics i, en el pitjor de mals periodistes. Quan llegim o escoltem, exercim l’anàlisi crítica? Per què aquella persona diu el que diu, quina recerca ha fet, o quins refregits ens està engaltant i amb quines intencions? O és tot mentida?
- La de la consciència - Cedim la consciència a unes substàncies psicotròpiques que la modifiquen, sobre tot l’alcohol, però també lluitem per tenir clubs de cannabis, defensant el nostre dret a renunciar a l’últim dels drets: a ser nosaltres mateixos.
Escric aquest article des de l’Índia estant. Aquí hi vaig conèixer un savi anomenat Sathya Sai Baba (1926-2011), que va construir gegantines obres de beneficència, hospitals, va portar aigua a on no n’hi havia, etc., motiu suficient per a ser calumniat, com de costum, per aquells que mai han bellugat un dit en pro dels seus conciutadans. Doncs aquest home feia tants miracles i de tanta entitat que els seus seguidors el tenen encara per una encarnació de Déu. Ell, home intel·ligent i honrat, els deia amb una certa sorna: «dieu que jo sóc Déu, però vosaltres també sou Déu; la diferència és que jo en sóc conscient i vosaltres no». Aquest és l’entrellat de la sobirania: ser conscients del dret natural a ser sobirans i de la capacitat de mantenir ben vives totes les nostres sobiranies. Un altre savi, Krishnamurti, va dir que «La Veritat és un país sense camins. En el moment que segueixes les petjades d’un altre, deixes de seguir la Veritat».
I què vol dir que un poble és sobirà? El poble som les persones que el formem, i les decisions que acordem són sagrades. No s’hi pot ficar cap «representant autoritzat» ni menys una «autoritat designada», ni els pobles veïns, per descomptat. Els pobles, com la gent, som interdependents però sobirans. Negar la sobirania és atemptar contra la persona humana, que vol ser lliure i fraternal.
En les eleccions d’aquest any no miraré tant quina opció presenta gent més capacitada com si crec que em consultaran tot el que els resulti possible, que facilitaran i fomentaran la meva participació continuada en la vida política i que respectaran la voluntat del poble.
Vostè, amic lector, ja decidirà sobiranament el que vulgui. Sobiranament?
Enllaç a l’article original en català:
http://www.ddc.cat/post/Jordi-Griera/Sobirania/143
Notes:
1 Lluís Maria Xirinacs. Món alternatiu. 2.1.2.1. L’alienació del treball.
2 Lluís Maria Xirinacs. Món alternatiu. 2.1.2.2. L’alienació política.
3 Lluís Maria Xirinacs. Món alternatiu. 2.1.2.3. L’alienació militar.
4 Lluís Maria Xirinacs. Món alternatiu. 2.1.2.5. L’alienació de l’esperit.
